Lyrics Joan Manuel Serrat – Helena

Fa dies que
Abocat al balcó
He perdut el jornal
Xerrant amb un pardal

O mirant com
S’esfulla un alzinar
Olorant romaní
Com tornen a florir
I es tornen a esfullar

Fa dies que no sé quants dies fa
Fa dies que m’estic dient… demà
I espero…
I espero…

Vivint amb res
Treballant per no res
I un dia com si res
Morir-me de no res
Adéu-siau. Mercès

Al fons d’un bar
Fotent-me un perfumat
Per escalfar-me el cor
Mentre arriba la mort
A jugar al subhastat

Fa dies que no sé quants dies fa
Fa dies que m’estic dient… demà
I espero…
I espero…
I espero…

Abocat al balcó

I és que quan passa pel meu carrer
Fins el geranis li acluquen l’ull
L’aire es fa tebi amb el seu alè
I les llambordes miren amunt
Sa pell morena

Quan passa Helena…

Quan ella mira saps que la font
Quan ella vol, la dóna
Quan ella plora, saps què és el dol
Quan ella calla, tot jo tremolo
Quan ella estima, l’amor pren vol

I entre teulades es gronxa el sol
I els passerells dels fils de la llum
Miren gelosos com riu i es mou
Color d’espera llarga i perfum
De lluna plena
La meva Helena

La meva Helena…
Però…

Fa dies que
L’estar dret em fa mal
El reuma em trenca els dits
I ha fugit el darrer pardal