Lyrics Joan Manuel Serrat – La Tieta

La despertarà el vent d’un cop als finestrons
És tan llarg i ample el llit… I són freds els llençols
Amb els ulls mig tancats, buscarà una altra mà
Sense trobar ningù, com ahir, com demà

La seva soledad és el fidel amant
Que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam
Escoltarà el miol, d’un gat castrat i vell
Que en els seus genolls dorm els llargs vespres d’hivern

Hi ha un missal adormit damunt la tauleta
I un got d’aigua mig buit quan es lleva la tieta

Un mirall esquerdat li dirà: «Ja et fas gran
Com ha passat el temps! Com han volat els anys
Com somnis de jovent pels carres s’han perdut
Com s’arruga la pell, com s’ensorren ells ulls!…»

La portera, al seu pas, dibuixarà un somrís
És l’orgull de qui té algú per escalfar-li el llit

Cada dia el mateix: agafar l’autobús
Per treballar al despatx d’un advocat gandul
Amb qui en altre temps ella es feia l’estreta
D’això fa tant de temps… Ni ho recorda la tieta
Amb qui en altre temps ella es feia l’estreta
D’això fa tant de temps… Ni ho recorda la tieta

La que sempre té un plat quan arriba Nadal
La que no vol ningú si un bon dia pren mal
La que no té més fills que els fills dels seus germans
La que diu: «Tot va bé». La que diu: «Tant se val»

I el Diumenge de Rams comprarà al seu fillol
Un palmó llarg i blanc i un parell de mitjons
I a l’església tots dos faran com fa el mossèn
I lloaran Jesús que entra a Jerusalem

Li darà vint durets per obrir una llibreta
Cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta
Li darà vint durets per obrir una llibreta
Cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta

I un dia s’ha de morir, més o menys com tothom
Se l’endurà una grip cap al forat profund

Llavors ja haurà pagat el nínxol i el taüt
Els salms dels capellans, les misses de difunts
I les flors que seguiran el seu enterrement
Són coses que sovint les oblida la gent

I fan bonic les flors amb negres draps penjant
I al darrera uns amics, descoberts fa un instant
I una esquela que diu…»Ha mort la senyoreta
…descansi en pau. AMÉN»… I oblidarem la tieta
Ra la, ra, ra la…