Lyrics Joan Manuel Serrat – L’Olivera

Pel pujol
On surt el sol
Cada matí de primavera
Desafiant

Senyor, no en té
I cap jornaler
S’acosta a esporgar el seu ramatge
Sola, va fent
De vent a vent
Feliç de ser lliure i salvatge
No li fa por
Si a la tardor
Una gelada la despulla
I sempre en té prou
Amb el que plou
Per netejar les seves fulles

Sempre és allí
A la vora del camí
Oferint-vos la seva ombra
Ho dóna tot
A tothom, què més es pot
Demanar a una vella soca

Quan neix un fruit
És tan petit
Que ni els ocells gosen picar-lo
Pensant, potser
Que és el darrer
El darrer fruit i cal mimar-lo

Ells cada estiu
Fan el seu niu
Al damunt de qualsevol branca
I l’arbre vell
Sent així amb ell
Néixer la vida d’una branca
I així va fent
De vent a vent
Esperant que qualsevol tarda
Algú vindrà
La tallarà
I a bocins anirà cremant-la

Pel pujol
On surt el sol
Cada matí de primavera
Desafiant
Grop i llevant
Es va morir una olivera