Lyrics Joan Manuel Serrat – Marta
Text:
La remor del mar a l’alba
I una platja plena d’algues
Que aniran assecant-se al sol
El gust salat de les roques
Gavines que entren al port
Les barques que al matí tornen
Les xarxes que en el moll dormen
I ells vells carrers empedrats
L’església humil i menuda
I entre la boira, perduda
Llunyana y grisa, la ciutat
Em parlen de Marta, la da da da da
Em parlen de Marta, la da da da da
Les blanques cases del poble
I l’home vell que canta cobles
Mentre va venent el peix
I la dona que amb desgana
Mou entre ses mans la llana
Qui sabrà què és el que teix
El castell, l’illa petita
La cova, el far i l’ermita
I els amics d’un altre temps
I el rellotge que no corre
I aquests infants que a la sorra
Han trobat el seu carrer
Em parlen de Marta, la da da da da
Em parlen de Marta, la da da da da
Les hores buides que passen
I el camí que em torna a casa
Cada moble i cada llibre
Cada racó on junts vam viure
Moments com ningú no sap
Les meves mans i els meus llavis
Que del seu gust viuen àvids
I no poden oblidar
Les llargues nits sense lluna
Les ones i cadascuna
De les llums que hi ha en el mar
Em parlen de Marta, la da da da da
Em parlen de Marta, la da da da da
Album
Joan Manuel Serrat – Com Ho Fa El Vent
