Текст Joan Manuel Serrat – Cançó De L’amor Efímera

O bella inconeguda passatgera del tram
Qui tens un posat rosa i un esguard ple de sol
Que mostres una sina cobertora del dol
I et vesteixes, discreta, la bruseta d’estam

O bella inconeguda que ets menuda i audaç
I que sense companya t’arrisques a la platja
I no tems l’escomesa del fillol qui s’assatja
Al domeny de les ones i te’n prega el teu braç

O bella inconeguda que en sentir la malícia
De les ullades frèvoles, tota t’has commogut
Tancades les oïdes a mots que el vent s’ha endut
Boi sospirant potser pel goig d’una carícia

O bella inconeguda, del tram t’he vist baixar
I avui t’he somiada i et somiaré demà