Текст Joan Manuel Serrat – Cançó De Matinada

Ens ho ha de dir la veu tremolosa
Y trista d’un campanar
Un cop de llum i el crit de d’una garsa
Que ha despertat amb fam i busca

Mentre jo canto, de matinada
La vila és adormida encara

S’han despertat mullades les fulles
Del camp d’alfals veí
S’espolsen l’aigua de la rosada
Mentre que arriba la matinada
I el sol que les escalfa
Fins que les tallin d’un cop de falç
Alcen la testa
Mullada i fresca
Per a caure a terra massa temps hi ha
Per a caure a terra massa temps hi ha

Dintre la vila ja plora un nen
I pels afores corren els bens

Amb el sarró i la bóta a l’esquena
Amb un bastó a la mà
Se’n va el pastor i el seu gos d’atura
Se’n van cap unes altres pastures
Trencant rius i cabanyes
A les muntanyes volen tornar

Cap a la vila ja ve el pagès
La bossa buida i el carro ple

De roig tomàquet i de verdures
Collides del seu hort
La mula sua i el carro crida
I l’home tanca els ulls i somnia
Mentre el sol es lleva
D’un llit d’alzines, enlluernant
Les velletes
Que pansidetes
Cap a l’església van caminant
Cap a l’església van caminant

I ara jo canto de matinada
La vila és adormida encara
I ara jo canto de matinada
La vila és adormida encara