Текст Joan Manuel Serrat – Dolent De Mena (Malo Por Naturaleza)

Sóc un home malvat, dolent de mena
Un assassí ferotge i despietat
Amb premeditació i per l’esquena
A sang freda he mort un escarbat

Esclafar-lo
(Cruix, cruix)
Sota el meu peu
(Cruix, cruix, cruix)
Em fa sentir poderós com un déu
Deixant un rastre dorfes i vídues arreu

Sóc una mala bèstia, un malparit, un animal
Un assassí serial i alhora un virtuós
Un artista
Mai no menxamparan, no em té fitxat la criminal
No tinc antecedents, ni mòbils, ni motius
No deixo pistes

No he mort el bitxo per qüestions d’higiene
Ni perquè mesgarrifi aquest bestiar
Ho faig per gust, jo sóc dolent de mena
I m’agrada matar per matar
I que no ho sàpiga
Ningú

Sentir com cruix
(Cruix, cruix)
Provoca un benestar
(Cruix, cruix, cruix)
Una passada, com després de fumar
Un porro carregat d’haixix afgà

No el coneixia de res
Era només un escarbat que no m’havia fet
Cap altre mal que un xic de fàstic
I malgrat tot això l’he deixat sec sense pietat
No tinc remordiments
He viscut un moment fantàstic

Mai no improviso, com cal que els ho digui?
Sóc metòdic, científic, cerebral
Trio el momento de l’escarbaticidi
A redossa de la negra nit
Quan tothom és al llit
Dormint

L’enllamineixo
(Cruix, cruix)
Amb molletes de pa
(Cruix, cruix, cruix)
Vetllo a les fosques fumant al sofà
I encenc el llum quan més confiat està

Li barro el pas i li clavo una puntada de peu
Que el deixa estabornit, bellugant indefens, panxa enlaire
Les potes cap al cel tremolant a mercè del meu 42 de peu
Sóc o no sóc un déu? No gaire

Quan recupera el pols l’adrenalina
Netejo amb cura l’escena del crim
I torno relaxat a les rutines
De bon pare i marit Amorós
On amago els pitjors
Instints

Ja coneixeu
Tu, tu… ah
El meu pecat, però
Tu, tu, tu… ah
No sabeu pas qui és el pecador
Aneu amb compte, perquè un servidor

Li està agafant el gust a fer neteja impunement
I avui un escarbat, demà
Qui sap demà cap on el mena
El tortuós camí de les passions al qui és dolent
Però que molt dolent, dolent de mena