Текст Joan Manuel Serrat – Mô

Blanca de calç, mirant al nord
Sol matiner li encén el rostre
I Mô s’enfila des del port
Pels antics camins de ses costes

Vaixell varat en l’arenal
Que llepa el mar de retirada
Amagatall de vents furtius
Refugi de veles cansades

Plora la sínia en el verger
A l’abric de la tramuntana
I la vila humil de carrers lleus
Murmura històries quotidianes

D’herois petits i glòries breus
Cercant el pa de cada dia
Que fan glosats amb pastissets
I gestes de bijuteria

Mô…

Amb precs i plors i de genolls
Passa l’hivern de mica en mica
Encén el foc i el guinavet
Amb sang de porc es purifica

Sota el mestral salat i fred
Recargolat s’ajup l’uastre
I pel camí que du a ponent
El sol frissa per amagar-se

Però el temps obscur, ocell vençut
Emigra quan des de la Mola
Llenega càlid cap al port
Un perfum dolç de farigola
Amolla el fred, es treu el dol

Mô…

Cap es fosquet, a beure al mar
Morta de set baixa la mata
I el talaiot s’enfila al cel
Per si tornessin els pirates

Farcits de peix tornen els bous
Que empaiten núvols de gavines
I la ciutat, en el mirall
De l’aigua, tèrbola es pentina

Bota un cavall, toca un flabiol
I un crit antic de gin i festa
S’escampa per l’illa com foc
Des de l’oest com una pesta

I quan la tardor faci sonar
Els tambors fèrtils de la pluja
Mesquineta, s’ensopirà
Amb contes de fades i de bruixes

Mô…