Текст Joan Manuel Serrat – Quina Grua El Meu Estel

Quina grua el meu estel
Quin estel la meva grua
De tant com brilla en el cel
Sembla una donzella nua

L’espurneig que em fereix l’ull
Són els seus pits quan s’inclina
Si fa un mirall de l’escull
Perleja a l’arena fina
Perleja a l’arena fina
Si fa un mirall de l’escull

De la meva barca estant
Dono al cordill tota mida
I l’ala clara, sestant
Del gavot que passa i crida

Oh, el seu flanc rosa i argent
I la trena que es deslliga
Volar d’oronella al vent
Cabell desfet de l’amiga
Cabell desfet de l’amiga
Volar d’oronella al vent

Amiga del dolç turmell
Com una vela s’enfila
Espitllera de l’ocell
Si jo llenço el braç, vacilla
Si jo llenço el braç, vacilla
Amiga del dolç turmell

Vianant vora la mar
Prega pels marins que arriben

Vianant, puja al meu bot
Que és lliure de la sentida
Però no diguis ni un mot
Si no vols perdre la vida
Si no vols perdre la vida
Vianant, puja al meu bot

Vianant, no parlis, no
Que l’oreig l’acosta, i mira
Que et prendrà l’amor senyor
Que el mariner ja sospira
Que el mariner ja sospira
Que et prendrà l’amor senyor

Quina grua el meu estel
Quin estel la meva grua
De tant com brilla en el cel
Sembla una donzella nua